Catalunya votarà en referèndum d’independència el proper 1 d’octubre del 2017

People take to the streets with a banner reading "independence" during a protest for greater autonomy for Catalonia within Spain in central Barcelona, July 10, 2010. More than a million people took part in the protest according to the police. REUTERS/Gustau Nacarino(SPAIN - Tags: POLITICS CIVIL UNREST)

1-Antecedents.

Catalunya és una de les nacions més antigues d’Europa, que va perdre la seva llibertat per la força de les armes el 1714, que van esquarterar el nostre territori nacional, saquejar la nostra economia i prohibir la nostra llengua.

Recuperades una part de les nostres llibertats amb la proclamació de la república i abolició de la monarquia el 1931, aquestes llibertats dels catalans i de la resta dels espanyols van ser aniquilades amb el cop d’estat feixista del general Franco.

Després de 40 anys de dictadura militar i la mort del dictador al llit, Catalunya recupera un migrat estatut d’autonomia el 1978, que segueix amb un gran espoli fiscal i unes limitades llibertats amb la complicitat de les forces autonomistes catalanes

L’independentisme mai no va acceptar l’autonomia i va seguir lluitant per la recuperació total de les llibertats nacionals i socials com va fer durant la llarga dictadura franquista.

El novembre del 2005, amb el PSOE al govern de l’estat espanyol i a Catalunya un tripartit d’esquerres, s’aprova una proposta de nou estatut d’autonomia per Catalunya, el 2006 és aprovat pel Congrés de Diputats, el 30 de març 2006, i pel Senat d’Espanya el 10 de maig de 2006, després d’una substancial modificació i aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. Promulgat i publicat oficialment, per l’aprovació de la Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol. És vigent des del 9 d’agost de 2006. Però va ser modificat per la sentència de 28 de juny de 2010, del Tribunal Constitucional, on es van acceptar els recursos del PP que van fer una “retallada total del text inicial, de fet a la pràctica va ser un cop d’estat contra el nou estatut”

L’independentisme català amb ERC al capdavant va estar en contra d’aquest estatut d’autonomia retallat ja des de l’any 2006. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut d’autonomia del 2010 es la mort de l’autonomisme i l’inici del cicle polític cap a la independència on som avui en dia.

2-2009-2015, acumulació de forces cap a la independència

Al desembre del 2009 es fan les primeres Consultes per la independència de Catalunya, que seguiran duran el 2010 i 2011, que són el primer acte de desobediència del poble català a la legalitat espanyola, hi participen centenars de pobles, entre ells Barcelona, on voten a favor de la independència prop d’un milió de persones.

El juliol del 2010 i després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’estatut d’autonomia de Catalunya hi ha una manifestació a Barcelona amb el lema “som una nació, nosaltres decidim”

L’independentisme pren força i molt especialment des de la societat civil que impulsa les grans manifestacions a l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya dels propers anys 2012, 2013, 2014, 2015 i 2016 amb la participació de més de 1.500.000 de persones reivindicant la independència.

A l’octubre del 2014 el govern de Catalunya convoca una consulta popular 9N, la consulta, inclosa en el marc d’un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya, està formada per una pregunta amb dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?

Malgrat les amenaces i prohibició de la consulta per part de l’estat espanyol, hi van participar 2.344.828 persones de les quals el 80,91% van votar Sí.

Durant aquests anys es crearan dues estructures claus per avançar en el camí cap a la independència, el 2011 l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya. És una estructura de la societat civil i té més de 80.000 adherits i convoca les grans mobilitzacions i els 11 de setembre .

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l’assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l’objectiu de promoure l’exercici del dret a l’autodeterminació, amb 783 municipis adherits, un 83% dels municipis catalans. Estructura clau per assolir la independència en cas que el govern espanyol suspengui al Parlament de Catalunya i govern català.

3-2015, Memorial de greuges contra la recentralització de l’Estat

El govern publica un extens informe del que considera una “ofensiva premeditada” contra l’autogovern de Catalunya.

L’informe compta 19 recursos de l’Estat contra normes catalanes i 5 lleis impugnades per la llengua.

Pel que fa a la recentralització econòmica, l’informe situa Catalunya com a desè territori en recursos per càpita rebuts, quan és la tercera comunitat en aportacions tributàries: “Des de fa 25 anys persisteix el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que el 2011 es va situar en els 15.006 milions, el 7,7% del PIB”.

El govern explica que l’Estat ha fet 19 recursos d’inconstitucionalitat contra normes com ara els horaris, les rebaixes o els grans equipaments comercials, a més d’incomplir “fa més de 15 anys” les sentències dels tribunals favorables a la gestió per territoris del 0,7% de l’IRPF. El govern compta 5 lleis impugnades per la llengua, com també les lleis contra la immersió.

 

4-2015-1017, passos definitius cap a la independència

El 27 de setembre del 2015 hi ha eleccions autonòmiques a Catalunya amb la presentació de llistes on per primera vegada el programa electoral portava clarament la consecució de la independència, els partidaris de la independència van guanyar les eleccions per majoria absoluta.

El Parlament de Catalunya i el govern català han fet un intens treball parlamentari preparant una bateria d’acords parlamentaris per la celebració del referèndum durant els anys 2016 i 2017, malgrat les impugnacions, anul·lacions, inhabilitacions.

Totes les actuacions judicials han sigut contestades al carrer amb mobilitzacions de milers de persones.

El dia 9 de Juny el President de la Generalitat fa pública la data del Referèndum pel proper 1 d’Octubre i també la pregunta « ¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? »

L’11 de juny es va fer un  acte multitudinari de les entitats sobiranistes per defensar “referèndum és democràcia” on va llegir el manifest en Pep Guardiola.

El 3 de juliol es presenta al Parlament la Llei del Referèndum es basa en resolucions de l’ONU i de la Haia, que regularà el referèndum d’autodeterminació que se celebrarà el proper 1 d’octubre de 2017.

El 4 de juliol Junts pel SÍ presenta públicament la proposta de Llei de Referèndum al Teatre Nacional de Catalunya.

5-Estat espanyol  contra ataca amb un intent desesperat de frenar el referèndum de independència de Catalunya del Proper 1-O

Judicial

La Fiscalia i el Tribunal Constitucional espanyol s’han dedicat a suspendre i impugnar tots els acords del parlament català

Per exemple:

El Parlament de Catalunya  a l’octubre del 2016 insta el Govern de la Generalitat a celebrar un referèndum el 2017. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat anul·lar tots els acords del Parlament d’octubre del 2016, entre els quals el que insta el Govern de la Generalitat a celebrar un referèndum el 2017, i denunciar davant el fiscal la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, i quatre membres més de la Mesa, el que suposa obrir la via penal contra ells.

Imputacions i inhabilitacions

–          Han imputat a la presidenta del Parlament de Catalunya i cinc membres de la Mesa del Parlament

–          Hi ha mes de 400 càrrecs electes municipals independentistes imputats per desobediència

–          Inhabilitació d’Artur Mas i membres del govern per haver organitzat el 9N al 2014

–          Multes a Artur Mas i membres del govern per haver organitzat el 9N ,amb la intenció que assumeixin el cost de més de 5 milions o se’ls embarguin els comptes abans de l’1-O

–          Inhabilitació Quico Homs, ex-conseller de Presidència del Govern de la Generalitat per haver organitzat el 9N

 

Actuació policial

A les darreres setmanes la pressió de l’estat espanyol ha fet un salt amb l’entrada en escena de la Guardia Civil (cos policial de caràcter militar, molt conegut per la repressió al País Basc)

–          Interrogatori a funcionaris de la generalitat pel tema preparatius del referèndum

–          La Guàrdia Civil irromp al TNC a requerir el contracte de l’acte de JxSí

–          La Guàrdia Civil entra al Parlament i a la Generalitat per cercar documentació

Guerra bruta

Ha sortit a la llum pública en un reportatge “Les cloaques d’interior” produït per Mediapro, on es mostra la construcció amb proves falses d’escàndols i suposats fraus econòmics contra polítics catalans, amb un intent de desprestigiar el procés independentista català. Aquesta modalitat de guerra bruta queda demostrat que hi ha darrera les cloaques del ministeri de l’interior i premsa controlada per l’estat. Ha quedat demostrat que el ministre de l’interior del govern del PP està al davant de la trama i que hi participen policia que ja havia participat als anys 80 a  la guerra bruta al País Basc.

Boicot econòmic

L’Estat ha començat a destapar les cartes de l’estratègia dissenyada per frenar el referèndum.

 Control absolut i amenaça de retirar el FLA( fons de liquiditat autonòmica) i amences a funcionaris

L’encarregat d’anunciar la mesura ha estat el portaveu del govern espanyol, que ha posat en la diana quatre tipus de càrrecs: els interventors de les conselleries, els responsables de les entitats on no hi ha intervencions delegades, el director general de pressupostos i el director general de política financera, assegurances i tresor. Cada setmana hauran d’enviar un certificat individual en el qual hauran de deixar clar que no s’està destinant cap euro a la celebració de la consulta.

Els diners del FLA -63.000 milions des del 2012- es destinen fonamentalment a pagar proveïdors, com ara les farmàcies, i també venciments de deute. Aquest any ja n’han arribat 3.600 milions i la previsió és que n’acabin sent prop de 8.000.

 

Coaccions a nivell internacional

El govern espanyol ha intentat boicotejar tota l’actuació del ministre d’afers exteriors català i també de les delegacions/ambaixades catalanes arreu del món. Les ambaixades espanyoles han mirat d’aturar per tots els medis l’actuació catalana a nivell internacional, ho han fet amb amenaces o contrapartides, malgrat tot avui el referèndum d’independència de  Catalunya és conegut i esperat arreu del món.

Soyez le premier à commenter

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée.


*